No demano gran cosa:
poder parlar sense estrafer la veu,
caminar sense crosses,
fer l’amor sense haver de demanar permisos,
escriure en un paper sense pautes.
O bé, si sembla massa:
escriure sense haver d’estrafer la veu,
caminar sense pautes,
parlar sense haver de demanar permisos,
fer l’amor sense crosses.
O bé, si sembla massa:
fer l’amor sense haver d’estrafer la veu,
escriure sense crosses,
caminar sense haver de demanar permisos,
poder parlar sense pautes.
O bé, si sembla massa…
Miquel Martí i Pol,
de Vint-i-set poemes en tres temps.
Etiquetas: miquel martí i pol, poesía
27 Junio 2008 a las 09:58 UTC |
D’este poema va fer una versió Veneno (ja sabeu, Kiko Veneno i Rafael i Raimundo Amador allà pels 70 del segle passat) que podeu escoltar on-line al web goear.